Featured

Ramon Llull face

 

PLUJA AL PUIG DE RANDA

 

                                                                                                 Senyor Déus, pluja,
                                                                                                  que Ramon s’huja
                                                                                                   car lo mal puja!”
                                                                                                                                                Ramon Llull     

Plou

i la nit enclou la cel.la humida.

Voldria obrir les finestres porugues

i rebre la boira i el llamp,

el ruixat, la tramuntana.

Voldria, aleshores,

sentir la rampa del fred a l’esquena adormissada,

veure’m les mans blaves sobre el paper remull,

les paraules netes o esvaïdes

i el front ferit per l’aixabuc.

Llavors podria remugar de bell nou,

assuquí,

amb el món aferrat a la carn viva,

com parlant baixet amb els nous hostes

o pregant per tu a un déu extint.

Plou.

I, defora,

la nit és una mèrlera amb el bec postís de cendra.

Endebades cerc,

al mirall xaruc de la cambra

la teva imatge casolana.

Ara tot són agonies.

Em mir

i no em conec la fesomia

que fa ganyotes dins els espills

com si hagués perdut de cop i volta

l’eima difícil del somriure.

Plou.

I, defora,

el bec ombrívol de la nit

torna a batre el finestram.

(De L’avenc, Ed. Moll)

 

Set de Març

 

Perquè els anys passen i deixen

un regust agre de vi

i sentor de carn humana,

t’estim el pols que assenyala

l’hora en punt de l’hora lenta,

la indolència que insinua

la sang de la teva edat.

Perquè s’alenteix quan mor

la lluneta de l’espill

t’estim la imatge invertida

el gest dels ulls retardat,

la veu que et conec immòbil

i em retorna el privilegi

de la set i la paraula.

Com una aigua molt espessa

però líquida a la fi,

una promesa cosida

a la humitat del baix ventre

glosa el nostre temps marcit.

La història reneix un poc,

tot recomença.

De “Sobreviure al Badaluc”,

poemari inèdit

Gravidesa def

Featured

Facing iterations

 

Dic:

Només pot fer ombra

qui rep llum abastament.

Pens.

(…)

Pens en tu.

Pens que pens en tu.

Pens que pens que pens en tu.

(…)

Has vist mai un mirall, nina,

reflectir-se en un mirall?

Jaume Rosselló-Mir
(Llum vol dir ombra, 1998)

Facing Iterations