Set de Març

 

Perquè els anys passen i deixen

un regust agre de vi

i sentor de carn humana,

t’estim el pols que assenyala

l’hora en punt de l’hora lenta,

la indolència que insinua

la sang de la teva edat.

Perquè s’alenteix quan mor

la lluneta de l’espill

t’estim la imatge invertida

el gest dels ulls retardat,

la veu que et conec immòbil

i em retorna el privilegi

de la set i la paraula.

Com una aigua molt espessa

però líquida a la fi,

una promesa cosida

a la humitat del baix ventre

glosa el nostre temps marcit.

La història reneix un poc,

tot recomença.

De “Sobreviure al Badaluc”,

poemari inèdit

Gravidesa def

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s