Featured

Ramon Llull face

 

PLUJA AL PUIG DE RANDA

 

                                                                                                 Senyor Déus, pluja,
                                                                                                  que Ramon s’huja
                                                                                                   car lo mal puja!”
                                                                                                                                                Ramon Llull     

Plou

i la nit enclou la cel.la humida.

Voldria obrir les finestres porugues

i rebre la boira i el llamp,

el ruixat, la tramuntana.

Voldria, aleshores,

sentir la rampa del fred a l’esquena adormissada,

veure’m les mans blaves sobre el paper remull,

les paraules netes o esvaïdes

i el front ferit per l’aixabuc.

Llavors podria remugar de bell nou,

assuquí,

amb el món aferrat a la carn viva,

com parlant baixet amb els nous hostes

o pregant per tu a un déu extint.

Plou.

I, defora,

la nit és una mèrlera amb el bec postís de cendra.

Endebades cerc,

al mirall xaruc de la cambra

la teva imatge casolana.

Ara tot són agonies.

Em mir

i no em conec la fesomia

que fa ganyotes dins els espills

com si hagués perdut de cop i volta

l’eima difícil del somriure.

Plou.

I, defora,

el bec ombrívol de la nit

torna a batre el finestram.

(De L’avenc, Ed. Moll)