El camí que és just camí*

  A Ángel Rivière, el caminant

T’enyor:

ix tot el que de mi he perdut,

les despulles que són el preu

d’un camí que és just camí.

L’alt preu de deixar un rastre,

un rosari, un mapa absurd,

un fals testimoni de viure,

una mentida llarga de fites.

Tot plegat basteix un mort,

pren forma i color, i put

com put l’ànsia d’un cadàver.

On és l’amo d’aquesta herència,

l’home que passà per aquí,

que visqué per dibuixar maldestre

un prim itinerari de pèrdues,

l’ens que em donà forma humana

i un nom que ja no retrob

perquè no té nom això que som:

un regalim, un femer,

fum de fum, trista matèria.

*De “Sobreviure al Badaluc”, poemari sempre inèdit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s