El camí que és just camí*

  A Ángel Rivière, el caminant

T’enyor:

ix tot el que de mi he perdut,

les despulles que són el preu

d’un camí que és just camí.

L’alt preu de deixar un rastre,

un rosari, un mapa absurd,

un fals testimoni de viure,

una mentida llarga de fites.

Tot plegat basteix un mort,

pren forma i color, i put

com put l’ànsia d’un cadàver.

On és l’amo d’aquesta herència,

l’home que passà per aquí,

que visqué per dibuixar maldestre

un prim itinerari de pèrdues,

l’ens que em donà forma humana

i un nom que ja no retrob

perquè no té nom això que som:

un regalim, un femer,

fum de fum, trista matèria.

*De “Sobreviure al Badaluc”, poemari sempre inèdit.