About silence and love (en català)

Les paraules més belles, àdhuc les més amoroses, poden doldre molt, amb aquell mal que puny al moll de les vísceres, que cou a la llum fonda de l’artèria, que pren la sang més fluent. Algunes, dolen perquè són premeditadament capcioses. D’altres, perquè constitueixen el fruit tòxic d’un deliri malaltís. Per això, si resulta humanament possible, a voltes val més callar, no dir pruna: explica tantes coses el silenci! Per aconseguir-ho, cal mossegar-se amb rabiüda contenció la llengua vehement i beure’s la sagnia que tot d’una raja, assaciant la pruïja demagògica d’un animal polític que habita, des que l’home s’autoanomena així, la nostra fauna interior: és com una penyora congènita que roman latent però a l’aguait, talment un escamot famèlic de feres atàviques. Sí, a voltes val més callar, romandre mutis i sense llengua. Al cap i a la fi, el silenci també pot ser un senyal d’amor, senzill i tendríssim; o un signe de respecte, de condigne reconeixement a la intel·ligència aliena; o encara, si més no, un gest pactat de la cortesia elemental que tant ens manca.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s